[waiting for translation]
Com que demà passat, 14 de març, és el Dia de Pi, aquesta setmana farem una aproximació curiosa a un joc que té un fonament matemàtic, i que resulta en una Taula Periòdica especial. Precisament en Fernando Blasco en parla al llibre que va publicar abans d’ahir diumenge amb El País, “Más allá de la razón áurea. Las constantes matemáticas” p. 131.
John Conway, matemàtic, va ser qui va proposar la seqüència “look and say” (mira i digues), on es comença per un sol dígit, per exemple el 3:
- Escriure “3”
- i llavors es compta en veu alta, i s’escriu…
- “13”, és a dir, “un tres”
- I s’hi torna a comptar seqüències seguides d’uns, dosos i tresos (no hi pot sortir cap més número)
- “Un un, un tres”, o sigui, 1113
- S’hi torna:
- 3113, o sigui “tres uns, un tres”
- Tornem-hi: 132113, o sigui “un tres, dos uns, un tres”
- Si es va continuant, llavors es forma la seqüència 1113122113, 311311222113, etcètera.
Conway es va adonar que la llargada d’aquesta seqüència augmenta indefinidament de forma constant: cada terme és més llarg que l’anterior en 1,3035772690 … i per això, aquesta s’ha anomenat la Constant de Conway.
De fet, es pot anar a l’inrevès… si s’agafa una seqüència i es fa servir com si fos un programa o una recepta, de dos en dos, seria per exemple a partir de 132113:
- “Escriu un tres, escriu dos uns, escriu un tres”, és a dir, 3113
- Llavors “Escriu tres uns, escriu un tres”, és a dir, 1113
- Llavors “Escriu un un, escriu un tres”, és a dir, 13
- Finalment “Escriu un tres”, que resulta en el dígit inicial, el 3.
En aquesta ocasió farem servir només el “compta i escriu” directe, on la seqüència parteix d’un dígit i es incrementant.
Però aquí els que ens interessa més és que Conway es va adonar també que, quan la seqüència avançava, algunes parts es podien separar i evolucionar de forma independent. Les va anomenar “elements“, i és clar, d’aquí ja va definir tot a una Taula Periòdica dels Elements Audioactius (TPEA)… però d’aquests elements només n’hi ha 92, o sigui, que arriba curiosament a l’Urani!
Per visualitzar-ho millor, hem fet una Taula Periòdica dels Elements Audioactius interactiva, que es pot ampliar per veure la seqüència de cada element, i també que permet intercanviar-se en la forma llarga, de Janet, de Scerri… de la pròpia Taula Periòdica dels Elements Químics.
Conway va trobar que partint de l’Urani (“3”), es podia anar definint tots els elements fins a l’Hidrogen (“22”), que és l’únic estable. Com si fos un joc de Pokémon, cada element evoluciona cap al seu immediat anterior, quan s’aplica el mètode look-and-say (mira i digues, o millor “compta i escriu”). Els que estan en color verd, es desintegren audioactivament (llegint i dient) només a l’element immediat inferior.
Però què passa a un element vermell? Doncs que en evolucionar cap a l’element següent (el d’un número atòmic inferior, fent el procediment “compta i escriu”), com si fos un Pokémon, es desintegra per fissió, i es trenca en dos o més elements, de tal forma que la llargada de la seqüència que queda és molt més petita. Per exemple, quan el Radó (Rn) evoluciona cap a Àstat (At) genera una seqüència que conté l’element Holmi (Ho), que expulsa, i la llargada de la seqûència de l’At és molt inferior a la inicial, degut a la fissió en dos elements: Rn -> Ho + At.
Cal notar que al principi, hi ha la seqüència U->Pa->Th->Ac->Ra->Fr->Rn sense cap desintegració, que de fet és un de les més llargues sense fissió.
Hi ha un sol element blau, l’Hidrogen, perquè és l’únic que no es desintegra audioactivament a cap altre: si llegim “22” ens resulta, en comptar, “dos dosos”, és a dir, “22”, exactament el mateix, i d’aquí no en sortim: estabilitat total.
A la taula periòdica d’aquesta entrada hi ha les seqüències completes de cada element, a partir de les quals es poden deduir les següents, per evolució. També s’hi pot observar una curiosa geometria dels elements vermells: els cinc Sc-Ta i els vuit Ga-I tenen simetria rotacional (i són con peces del tetris quirals). Ja és curiós també que a la columna del Nitrogen hi hagi quatre elements vermells!
Per tenir-ne més informació, i provar d’altres punts de partida (“1”, “2”, “21”, “3112”, etc), es recomana agafar paper i llapis i anar comptant i escrivint… o bé fer servir una pàgina web que ho fa automàticament, pas a pas.
I doncs, quin és el joc, avui?
Trivial:
- Dissenyar una taula periòdica fins a l’Urani, escrivint-hi les seqüències i decorant artísticament els elements que es desintegren en evolucionar.
Principiant, per a totes les edats:
- Es pot plantejar només la seqüència look-and-say senzilla directa, i partir d'”1″, “2”, “3”… i anar derivant els termes següents.
- També es pot fer al revès: com si fos una recepta, partir d’una seqüència (vàlida) d’uns, dosos i tresos, i acabar per la seqüència inicial.
Intermig:
- Començar per l’Urani i anar fins al Radó.
- Fer d’altres seqüències que comencin per un element verd i acabin en un de vermell.
- Es pot començar per l’Urani (“3” i veure perquè en fer evolucionar un element vermell, es desintegra audioactivament. A partir del mapa proporcionat es pot detectar cada desintegració.
Avançat:
- Es poden fusionar dos elements, i veure com evolucionen. Poden passar coses interessants. Compte! la fusió no és pas commutativa: no és el mateix fer Cl.Ag que Ag.Cl
Es pot fer servir amb d’altres jocs de la Taula Periòdica, és clar!
Referències:
- Evolució dels 92 elements de la Taula Periòdica dels Elements Audioactius
- Mapa, llistat, abundàncies… dels elements de la TPEA.
- Generador de seqüències general
- Llistat dels 92 elements de la TPEA (via https://oeis.org/A119566)
Més enllà dels 92 elements comuns:
- Hi ha dos elements transurànics, si la seqüència comença amb un dígit diferent d’1, 2 o 3.
- Hi ha elements exòtics, que no són ni comuns (dels 92) ni dels dos transurànics.
- Referència: https://web.archive.org/web/20061224154744/http://www.uam.es/personal_pdi/ciencias/omartin/Biochem.PDF
A continuació donem la llista sencera dels 92 elements audioactius, per ordre de número atòmic, tal com està explicitat també a la imatge que acompanya aquesta entrada.
1 22 2 13112221133211322112211213322112 3 312211322212221121123222112 4 111312211312113221133211322112211213322112 5 1321132122211322212221121123222112 6 3113112211322112211213322112 7 111312212221121123222112 8 132112211213322112 9 31121123222112 10 111213322112 11 123222112 12 3113322112 13 1113222112 14 1322112 15 311311222112 16 1113122112 17 132112 18 3112 19 1112 20 12 21 3113112221133112 22 11131221131112 23 13211312 24 31132 25 111311222112 26 13122112 27 32112 28 11133112 29 131112 30 312 31 13221133122211332 32 31131122211311122113222 33 11131221131211322113322112 34 13211321222113222112 35 3113112211322112 36 11131221222112 37 1321122112 38 3112112 39 1112133 40 12322211331222113112211 41 11131221133221131112211312221 42 13211322211312113211 43 311322113212221 44 132211331222113112211 45 311311222113111221131221 46 111312211312113211 47 132113212221 48 3113112211 49 11131221 50 13211 51 3112221 52 1322113312211 53 311311222113111221 54 11131221131211 55 13211321 56 311311 57 11131 58 1321133112 59 31131112 60 111312 61 132 62 311332 63 1113222 64 13221133112 65 3113112221131112 66 111312211312 67 1321132 68 311311222 69 11131221133112 70 1321131112 71 311312 72 11132 73 13112221133211322112211213322113 74 312211322212221121123222113 75 111312211312113221133211322112211213322113 76 1321132122211322212221121123222113 77 3113112211322112211213322113 78 111312212221121123222113 79 132112211213322113 80 31121123222113 81 111213322113 82 123222113 83 3113322113 84 1113222113 85 1322113 86 311311222113 87 1113122113 88 132113 89 3113 90 1113 91 13 92 3