34-Se Matrícules

Els elements de la Taula Periòdica tenen la propietat de tenir número atòmic i símbol d’una o dues lletres. Hi ha d’altres casos on això també passa, per exemple en la identificació de les províncies espanyoles (per exemple, la província de Girona és la 17 – tots els codis postals comencen per aquests dos dígits, i les matrícules de cotxes en el sistema anterior a l’actual s’identificaven com a “Gi”). A més, hi ha molts de casos de classificacions on hi ha símbols de dues lletres, per exemple els estats dels USA (exemple: Ga, Georgia). I números els tenim als departaments francesos (66: Pirineu Oriental). Moltes matricules alemanyes comencen per una o dues (o més) lletres.

En l’actual sistema espanyol, hi ha quatre dígits i tres lletres. Al francès i italià, hi ha dues lletres, tres dígits i dues lletres més.

Us plategem aquí dos jocs relacionats.

El primer és obvi: detectar en les matrícules símbols químics o (a les espanyoles sobretot) molècules. Potser CNO o OCO o CaO).

Un segon joc és fer-se preguntes com:

  • Quins identificadors estatals dels USA corresponen a símbols químics? (per exemple: Ga)
  • Quins identificadors provincials de matrícules espanyoles corresponen a símbols químics? (per exemple: B de Barcelona – B de Bor). I a les italianes?
  • Quins identificadors ICANN (dominis estatals d’Internet) corresponen a símbols químics? (Ca – Canadà – Calci; Es – Espanya – Einsteini)
  • Quin element correspon a cada identificador numèric dels departaments francesos o províncies espanyoles? (17, Girona: Clor).

Un bon taller consisteix en agafar la taula periòdica i anotar, amb postits o en un espai en blac disponible, a què està associat cada element. El Gal·li correspondria, per exemple, a l’estat americà de Georgia, pel seu símbol.

Segur que en fer aquest joc al lector li ve algun altre exemple atractiu al cap.